Que puguis escriure cada línia del llibre en blanc de la vida amb la millor cal·ligrafia (xinesa, of course!) del món. Que cada pàgina resultant sigui semblant a un preciós poema.
Una besada molt grossa! (que no rima amb ROSA, però s'hi assembla!) ;-)
...aix... ara no sé si el post és per a les persones amb qui comparteixes els moments de tai-txi... però "ante la duda", em fico dins el sac de "tots"...
Gràcies a tu per regalar-nos somnis, espurnes i tanta energia positiva i, claretat i brillantor!!! :-))))
Moments de Tai txi, síii, per la trobada del passat diumenge, però volia que aquest agraïment fos per a tots els que esteu presents a la meva vida: els que tinc la sort de sentir, tot i la distància (no dubtis que tu n'ets una d'ells i m'hagués agradat moltíssim un copet amb la teva escombra diumenge ;-)) , i als que tinc ben apropet.
Em feu sentir una dona molt, però que molt privilegiada.
Gràcies per les teves paraules, preciosa. Un petonet
Hola Myt, Avui és el dia després de ... Però tinc els narius plens del perfum de les roses i el cap assedegat de llibres. Avui per ahir, et desitjo continuar llegint-te i escoltant-te...Una abraçada!
jajaja! és que al final no vaig venir amb l'escombra... com plovia vaig venir volant amb el paraigües (és la meva altra versió, tipus Mary Poopins). Un copet no, però t'hauria pogut acollir sota el meu paraigües. No sé si hi eres, en aquell moment hi havia poqueta gent. Una abraçada!! :-)))
Hi ha cops que en Kitaro et pot transportar a qualsevol lloc. I Silk Road és una de aquestes peces. Deixar anar el somni, el somni de un mati d'abril, veient una dona com n'hi ha poques, movent-se com un sabre, com una rosa, com una fulla al vent volant amb les notes de'n Kitaro. Un plaer saber que trepitjo la mateixa terra que trepitgen persones com tu. I un privilegi compartir el cel amb tu.
Benvolguda Espurna de Somni, Com que aquest blog ja té premis...i en tens un que ningú anomena, però que també és molt interessant... pots recollir un premi per "Tai Txí - Qi Gong". (Buf!..mentre escric sento en Kitaro...es impressionant!) Bé, doncs això...que ja sé que no t'agraden els premis, però que encara que no el recullis, sàpigues que algú te l'ha donat.
Quina sorpresa! Com ja et vaig dir, el blog que premies és una espècie de calaix d'endreços. No hi he posat ni comentaris, doncs si ja tinc poc temps per cuidar una mica aquest, imagina un altre.. No volia que em suposés una obligació, però em fa il.lusió, i tant que sí: moltes gràcies!!
Fins avui no he pogut veure aquest missatge d'agraiment. Mentre escrit i escolto aquesta meravellosa música, comença a entrar un raig de sol magnífic. Quina barreja més agradable pels sentits. A la trobada no varem poder gaudir del sol... per això el sentiment d'anyorança cap als barrets xinesos, aquesta vegada no va existir. Gràcies, també i una abraçada!
22 Comments:
Gràcies a tu per tot. Una rosa virtual i un llibre en blanc.
Una abraçada.
Ei Trap, quina sorpresa!
Gràcies per aquesta rosa preciosa i el llibre; tinc molts instants al cor, per omplir les seves pàgines...
Per tu un poemari, també en blanc per les teves plujes de paraules :-)
Una abraçada tendra
Una rosa floreix a mig camí entre dos cels
el de la nit, l'hi deixa la rosada,
i el cel d'un dia tan clar com el d'avui li li dóna una besada.
Ei, Maite!
Que puguis escriure cada línia del llibre en blanc de la vida amb la millor cal·ligrafia (xinesa, of course!) del món. Que cada pàgina resultant sigui semblant a un preciós poema.
Una besada molt grossa! (que no rima amb ROSA, però s'hi assembla!) ;-)
Ei Martí, que bonic!!!
Gràcies per aquest preciós poema i per ser-hi
Una besada i que t'hagi arribat el llibre que desitjaves. (a veure quan podem comprar-ne un de teu, per Sant Jordi...) ;-))
Hahaha Cat! aisss la meva cal.ligrafia xinesa... i si vull rellegir algun dia el que he escrit? no m'hi entendria pas! ;-)))
Gràcies per les teves paraules, carinyet. Desitjo de tot cor, que passis un dia acaronada per l'aroma de rosa.
Una besada grossa, amb els llavis de color rosa (perquè rimi millor) ;-)
Un munt de roses per tu, Myt!
Al final em va ser impossible venir el diumenge. Ja m'han dit que va ser un dia fantàstic :)
Bona Diada!!
...aix... ara no sé si el post és per a les persones amb qui comparteixes els moments de tai-txi... però "ante la duda", em fico dins el sac de "tots"...
Gràcies a tu per regalar-nos somnis, espurnes i tanta energia positiva i, claretat i brillantor!!! :-))))
Ei Carles! Sí senyor, va ser un dia preciós per no oblidar. Hi hauran més trobades! :-))
Desitjo que hagis passat un dia fantàstic. Petonets
Hehe Labruixoleta,
Moments de Tai txi, síii, per la trobada del passat diumenge, però volia que aquest agraïment fos per a tots els que esteu presents a la meva vida: els que tinc la sort de sentir, tot i la distància (no dubtis que tu n'ets una d'ells i m'hagués agradat moltíssim un copet amb la teva escombra diumenge ;-)) , i als que tinc ben apropet.
Em feu sentir una dona molt, però que molt privilegiada.
Gràcies per les teves paraules, preciosa. Un petonet
Hola Myt,
Avui és el dia després de ... Però tinc els narius plens del perfum de les roses i el cap assedegat de llibres.
Avui per ahir, et desitjo continuar llegint-te i escoltant-te...Una abraçada!
jajaja! és que al final no vaig venir amb l'escombra... com plovia vaig venir volant amb el paraigües (és la meva altra versió, tipus Mary Poopins). Un copet no, però t'hauria pogut acollir sota el meu paraigües. No sé si hi eres, en aquell moment hi havia poqueta gent. Una abraçada!! :-)))
Hi ha cops que en Kitaro et pot transportar a qualsevol lloc. I Silk Road és una de aquestes peces.
Deixar anar el somni, el somni de un mati d'abril, veient una dona com n'hi ha poques, movent-se com un sabre, com una rosa, com una fulla al vent volant amb les notes de'n Kitaro.
Un plaer saber que trepitjo la mateixa terra que trepitgen persones com tu. I un privilegi compartir el cel amb tu.
Una abraçada infinita!
Hola Joana!
Mmmmm quina oloreta has deixat amb la teva visita...:-)
Gràcies preciosa per les teves paraules. Una abraçada!
Hahaha Labruixoleta! i jo tan concentrada per no desequilibrar-me que no et vaig veure baixar. Catxinss! ;-))
Segur que hi era, fins les 5 no vaig marxar. A veure si en una altra ocasió...
Una abraçada!
Hola Kamal!
Cert el que dius de Kitaro, té forces peces que m'agraden molt.
Aisss que bonic el que escrius!, gràciesss! per mi també sou un privilegi...
Em va agradar molt que vinguessis a veure'ns i fou emocionant sentir-te participar en aquella estoneta de Txi Kung. Va ser un matí preciós!
Una forta abraçada
Benvolguda Espurna de Somni,
Com que aquest blog ja té premis...i en tens un que ningú anomena, però que també és molt interessant... pots recollir un premi per "Tai Txí - Qi Gong".
(Buf!..mentre escric sento en Kitaro...es impressionant!)
Bé, doncs això...que ja sé que no t'agraden els premis, però que encara que no el recullis, sàpigues que algú te l'ha donat.
Petons amb Kitaro de fons!!;-))
Jo, avui, us miro i escolto.
Tant de bo pugui ser així per mol temps!
Ei Kamal!
Quina sorpresa! Com ja et vaig dir, el blog que premies és una espècie de calaix d'endreços. No hi he posat ni comentaris, doncs si ja tinc poc temps per cuidar una mica aquest, imagina un altre.. No volia que em suposés una obligació, però em fa il.lusió, i tant que sí: moltes gràcies!!
Petons al ritme de Kitaro ;-)
Hola Despi, bonica,
Gràcies per la teva mirada i la teva orelleta atenta, gràcies per passar per aquí
Una abraçada
Fins avui no he pogut veure aquest missatge d'agraiment.
Mentre escrit i escolto aquesta meravellosa música, comença a entrar un raig de sol magnífic. Quina barreja més agradable pels sentits.
A la trobada no varem poder gaudir del sol... per això el sentiment d'anyorança cap als barrets xinesos, aquesta vegada no va existir.
Gràcies, també i una abraçada!
Tònia, preciosa! hehe és que no has parat aquests dies eh! ;-))
Me n'alegro que t'hagi agradat :-)
Hahaha no em convencereu amb això dels barrets xinesos per molt sol que faci!!
Una abraçada molt forta i que descansis molt aquests dies
Publica un comentari a l'entrada
<< Home