Jugant a fer equilibrismes
Si ens aferrem al passat, perdem el centre.
Empresonant el present, arriba l'estancament.
L'equilibrista indòmit, troba el fil constant
que connecta cada un dels moments de la vida;
no deixa ni un segon de vibrar en l'instant present,
enfoca la mirada il·lusionada, a nous reptes, nous somnis,
sens perdre l'arrelament guanyat en cada experiència.
Fluint en la continuïtat, l'equilibrista
podrà resistir qualsevol repte o inquietud".
Maite Fruitós 7:00 p. m.
16 Comments:
Aisssssssss, Maite,
Nom�s de veure't ja caic!
Jo ja hauria fet un xoooffff!
Una abra�ada
Uuuaaauuuu! De conya!! Es perfecte!!
(bé, dins la imperfecció, es clar) ;-))
Més que un post és tot un repte a seguir. La fluïdesa de l'equilibri...
quan aconsegueixi tancar la boca t'escric alguna cosa.
Però, NO CAIGUIS!!!
(sé que no cauràs mai) ;-)))
Molts petons des del present
Hahaha Tònia
No em caiguis eh! que el diumenge et vull veure alçar la cama una mica més que jo aquí!
Si has de fer xoooffff espera a provar-ho a l'estiu, ok? ;-)))
Una forta abraçada i gràcies per tot el que em regales. Petons!
Hahaha Kamal, molt bo!
Espero que hagis tancat ja la boca, que tot i que encara no hi ha masses mosques, no se sap mai... ;-)
Ufff que no cauré mai, diu... He caigut i tornaré a caure uns quants cops, espero, que és inherent al viure, però això sí!, ens aixecarem, oi?
Una abraçada amb una cama alçada ;-)
Ostres Maite!
Preciosa imatge, contingut ple de saviesa i una cançó que acompanya en molts moments el teu vol d'ocell
Respiro suau per no trencar aquest increïble equilibri
Una abraçada
Sí que ha de ser diferent el món vist des d'aquí, Myt! Quin vertígen!! :))
No pares de sorprendrem! Un petonàs
Ei Carles! Gràcies per les teves paraules, m'agrada com ha quedat ;-)
Respirem, respirem, una de les millors eines per trobar l'equilibri...
Una forta abraçada (baixant la cama que si nó perdó l'equilibri ;-) )
Hahaha Carme tens tota la raó! ha de ser increïble!!! És només un JOC eh! ;-)
Un petonet tendra, bonica
Bon vespre, Maite!
I des de quan dius que balles jotes, tu? (hehehehe)
Una besada molt grossa! ;-)
Neeeeena!!!! Baixa d'aquí immediatament!!!
Però es pot saber què fas??? I a sobre somriu com un ocellet, ai senyor, ai Déu meu senyor....!!!!!
la teva estimadísisma tieta Dolores (o Consuelo?) ai no, Virtudes... o potser Remedios? :D
Hahaha Caterina!
No em diguis que no coneixies la meva faceta més folklòrica!!! I jo que pensava que ho sabies tot de mi... ;-)))
Una abraçada immensa
Aisss tietaaaaaa! No comencis amb les teves pors i protegint-me com quan tenia 7 anys eh!!!
Sort que tinc una tieta amb tantes "virtudes"! Si em desequilibro i pateixo "dolores", em donaràs "consuelo" i trobaràs alguns "remedios", per refer-me, oi? :-))))
(hehe mira que a la meva edat sortir-me tietes tan eixerides...)
Un petonàs tieta i records a la family! :-)
aisss això de l'equilibri als qui som balança ens costa tant :))))
una forta abraçada
Hehe Joan i als balança del mes d'octubre molt més, que el 10 us fa bastant la punyeta amb un perfeccionisme i auto-exigència que déu n'hi dó...
Vinga deixa't gronxar per la balança sense mesurar. Veuràs com n'és de plaent :-)))
Un beset
Un post molt bonic!
Jo que tinc tan poc equilibri i molt de vèrtig... potser és que em moc massa pel passat i pel futur
Intentaré no quedar-me atrapada en cap moment i anar fluint...
Una abraçada!!!
Hola labruixoleta! Gràcies, preciosa!
N'estic segura que ets en el camí del fluir...
Una abraçada immensa
Publica un comentari a l'entrada
<< Home