M'entristeix molt la notícia. Recordo tant l'amabilitat i la tendresa de la població de Sichuan... Em venen a la memòria moltes cares i el dolor que deuen refletir en aquest moment les seves expressions.
Temps dolents, cert. Esperem que no es repeteixi cap més rèplica i que es puguin treure el màxim número possible de persones vives atrapades a les runes.
Hola bonica, Que dur! quina mirada més trista té el panda. Encara recordo quan vas estar a la reserva de pandes, més feliç que unes pasqües. A veure si, com dius, no es repeteix cap més desastre com aquest.
Maite, he pensat molt en tu, des del primer moment de sentir la tràgica notícia. Sé que el dolor que sentim els altres, en el teu cas es multiplica. Ho sento molt. (m'ha estat impossible venir avui) Una abraçada
I també gràcies a tu ens hi sentim molt més propers, í això ens fa sentir una mica més humans, una mica més sensibles i conscients. Però malauradament impotents.
Diem que el diner no fa la felicitat però tinc la sensació que qui en té molt s'escapa més cops d'aquestes tragèdies.
Esperem que a aquesta gent els ajudin a trobar un lloc per viure amb un mínim de dignitat i confort i que en un futur pròxim els passi alguna cosa bona .
Carme bonica, mirada trista però res comparada amb les mirades d'imatges de rostres humans que m'han arribat d'allí. Esperem que no es repeteixi
Tònia carinyet, gràcies per les teves paraules. T'hem trobat a faltar. Un petonet.
Labruixoleta, certament costa d'assimilar tan patiment de víctimes innocents que de cop i volta ho han perdut tot. Una abraçada
Martí, una abraçada unida a la teva sensible i conscient. Gràcies!
Despi, bonica, tragèdies com aquestes, com dius tu, afecten en molta més mesura a aquells que tenen escassos medis. esperem que s'acompleixi el que dius. Una abraçada
Sí Rosa, a mi m'arriben imatges terribles que fan esgarrifar. Cap ésser humà hauria de passar per tant patiment, una abraçada
Si, fa esgarrifar. Els morts abandonats al carrer com trossos de carn sense alè, els membres que sobresurten d'entre la runa, un peu...un mà...tot horrible. Un fenomen natural del que ningú se'n pot lliurar arribat el moment. Molt trist tot plegat.
13 Comments:
Si, fa pena fins i tot aquest simpàtic Panda.
I avui replica de 6.1 graus que també afecta el Tibet.
Temps dolents per a aquella gent.
una abraçada
Hola Kamal,
M'entristeix molt la notícia. Recordo tant l'amabilitat i la tendresa de la població de Sichuan... Em venen a la memòria moltes cares i el dolor que deuen refletir en aquest moment les seves expressions.
Temps dolents, cert. Esperem que no es repeteixi cap més rèplica i que es puguin treure el màxim número possible de persones vives atrapades a les runes.
Una abraçada
Hola bonica,
Que dur! quina mirada més trista té el panda. Encara recordo quan vas estar a la reserva de pandes, més feliç que unes pasqües.
A veure si, com dius, no es repeteix cap més desastre com aquest.
Bona setmana, Maite
Maite, he pensat molt en tu, des del primer moment de sentir la tràgica notícia.
Sé que el dolor que sentim els altres, en el teu cas es multiplica.
Ho sento molt.
(m'ha estat impossible venir avui)
Una abraçada
a mi tb m'ha impressionat molt pq tb hi vaig ser-hi, i costa d'assimilar.
Com dius tu, esperem que no es repeteixi i que es puguin salvar el major nombre de persones.
Una abraçadeta de tristesa i esperança compartida...
I també gràcies a tu ens hi sentim molt més propers, í això ens fa sentir una mica més humans, una mica més sensibles i conscients. Però malauradament impotents.
Una abraçada que arribi ben lluny, ben lluny...
Diem que el diner no fa la felicitat però tinc la sensació que qui en té molt s'escapa més cops d'aquestes tragèdies.
Esperem que a aquesta gent els ajudin a trobar un lloc per viure amb un mínim de dignitat i confort i que en un futur pròxim els passi alguna cosa bona .
Avui he vist unes imatges d'allà i m'he quedat impressionada Ufff quant patiment
Un petonet
Carme bonica, mirada trista però res comparada amb les mirades d'imatges de rostres humans que m'han arribat d'allí. Esperem que no es repeteixi
Tònia carinyet, gràcies per les teves paraules. T'hem trobat a faltar. Un petonet.
Labruixoleta, certament costa d'assimilar tan patiment de víctimes innocents que de cop i volta ho han perdut tot. Una abraçada
Martí, una abraçada unida a la teva sensible i conscient. Gràcies!
Despi, bonica, tragèdies com aquestes, com dius tu, afecten en molta més mesura a aquells que tenen escassos medis. esperem que s'acompleixi el que dius. Una abraçada
Sí Rosa, a mi m'arriben imatges terribles que fan esgarrifar. Cap ésser humà hauria de passar per tant patiment, una abraçada
No me'n puc estar de posar un enllaç que m'ha fet esgarrifar. Una abraçada
Si, fa esgarrifar. Els morts abandonats al carrer com trossos de carn sense alè, els membres que sobresurten d'entre la runa, un peu...un mà...tot horrible. Un fenomen natural del que ningú se'n pot lliurar arribat el moment. Molt trist tot plegat.
snif
Snif snif laurinha... M'ha entristit molt. Amb els records tan preciosos que ens en vàrem endur d'allí veritat?
Jo hi volia tornar aquest estiu, però sé que els d'aqui patiran i gairebé segur que ho deixo per més endavant
Un petonet dolç
Publica un comentari a l'entrada
<< Home