Traspassar portes
Narra la llegenda, que un rei que dirigia un país sumit en una cruenta guerra, causava espant entre els seus presoners.
No els matava... els conduïa a una sala on hi havia un grup d'arquers, a un costat, i una immensa porta de ferro, a l'altre, amb impactants calaveres gravades, cobertes de sang...
Quan els captius entraven a l'estança, els ajudants del monarca els disposaven en cercle i el rei els enunciava, sumptuós i solemne:
- Podeu triar entre morir per les fletxes dels meus arquers o passar per aquella porta... Quan la traspasseu, JO US ESTARÉ ESPERANT.
Tots escollien ser morts pels arquers...
Arribaren temps de pau i un soldat que havia servit molt de temps al rei, se li dirigí respectuosament:
- Senyor, puc fer-li una pregunta?
- Digues, soldat.
- Voldria gosar demanar-li què hi ha darrera la porta...
El rei contestà:
- Vés, i mira tu mateix!
El soldat, un xic acoquinat, obrí cautelosament la porta, i a mida que ho feia, els càlids raigs de sol amaraven la sala i una llum preciosa envaïa l'ambient...
Allargant la vista, evidencià que la porta s'obria cap un camí que conduïa... a la LLIBERTAT!
L'home no podia creure el que havia vist; mirava el seu rei esbalaït. Aquest li va dir amb aplom:
- Ells tenien el poder d'ELECCIÓ, però per temença preferien morir abans que arriscar-se a obrir la porta!
Quàntes portes que ens cal creuar, deixem de traspassar per por a arriscar o a la incertesa del que ens espera darrera?
Powered by Castpost
Maite Fruitós 9:30 p. m.
24 Comments:
...qüestió de POR-tes?
Una besada! ;-)
Hehe Caterina, POR sense "t" sí.
Que als PORts tu ja no els hi tens POR ni als aeroPORTS tampoc, oi?
Fins molt aviat ;-)))
Potser si algu els hi hagues ensenyat l'escletxa de llum que es veia per sota la porta, haguessin estat prou valents...
Però.... existeix?
Sempre necessitem tenir algun punt de seguretat per donar passes importants, oi soci? Tens raó i malament aniriem si ens llencessim a cegues a tot, però a vegades hi ha passes que si no les donem ens assequen i buiden per dins.
:-)
Ei anonymous valent!!!
Diuen que el dubte és por...
Quina sort si no existeixen per tu!!
;-)))
Ei, Maite! No, POR, ja no, però sí molt de respecte! En qualsevol cas cada dia passam un nou llindar: una nova porta, una porta més que hem traspassat i una menys per traspassar! I això, amiga meva, és molt im-POR-tant!
Una besada molt grossa i... fins molt aviat... sí o sí? ;-)))))
Sempre amb respecte, sí senyora! que això de no tocar de peus a terra sempre fa cosa...
Sííí! Ja saps que soc "Donya Ocupada" però espero trobar una estoneta per compartir amb tu aquest proper cap de setmana. Ja parlarem! ;-)))
En aquest cas la elecció no ofereix dubtes... Clar que sempre hi ha qui tria la certesa de la mort --perque és una certesa-- abans que el desconegut... :-(
La ment negativa dels presoners només veia una mort encara més terrible darrera aquella porta. Suposo que en el fons, moltes vegades ens passa el mateix amb la Vida i tenim por de desil.lusionar-nos o de sentir que ens hem equivocat amb els canvis. Seriem capaços de valorar els errors com aprenentatge i creixement o només ho fariem com pèrdua i derrota?
Un petonet
Uix, Maite... aquesta és la pregunta del milió! Em sembla que la resposta és clara i llampant: CAL que els errors siguin considerats com una forma d'aprenentatge per no tornar a ensopegar amb la mateixa pedra, tot i que en tant que humans, i fal·libles en tot moment, tenim tendència a entrebancar-nos una i una altra vegada. Els presoners del conte no tengueren una segona oportunitat, nosaltres, per sort, SÍIIIII! ;-)
Una besada!
Sed tempus fugit irremisibilimiter....
hehehe ;-)
Els xinesos diuen:
"Si caus 7 vegades, te n'hauràs d'aixecar 8"
(Això voldrà dir que tenim més de 2 oportunitats, no? ;-)))
Un petonet
Aprofitem-lo doncs anonymous!, asaborint els instants preciosos que sen's acostin... ;-))
Si són 8 vegades... iupiii!!!
;-)
And in the end the love you take is equal tu the love you make.
Lennon-McCartney.
Ais que políglotes, borinot!!!
Millor deixar les pors enrera doncs i donar tot el que es pugui, no?
Un petonet
Em sembla que totes les reflexions es complementen.
Una més per la col·lecció; L'intuició treballa per nosaltres ben amagada al subsconscient i s'alimenta de totes les vivencies anteriors.
Hola despi, benvinguda! :-))
Ai si fessim més cas de la intuició... Jo crec que si l'escoltem, ens marca amb claretat el que ens cal, va directa a la nostra essència, lliure de la sutzor de les pors, dels resentiments i altres emocions negatives que amagatzamem amb les nostres experiències.
Un petonet
Quanta por anem acumulant amb el pas dels anys quan en realitat els anys ens haurien de fer guanyar en valor i saviesa. Diuen que l'aventura i l'osadia és cosa de la joventut. Jo crec que el llire albir és una de les nostres parts menys investigades, per cadascú, personalment, i que potser pensem que ja està bé amb el que tenim, i on estem. La comoditat però pot fer que esdevingués un blanc perfecte.Crec que sempre hem de tirar endavant fins i tot quan creiem que estem bé on estem, aturar-se és deixar-se morir.
Tens un blog molt sabi.
Volia dir-te que el comentari que m'has deixat al blog m'ha arribat molt a dintre i el tinc ben present. Moltes gràcies, de tot cor, i gràcies també perquè així he pogut seguir el rastre fins a ca teua. Hi seguiré passant :) Una abraçada
Ei Joan, benvingut!
Molt cert el que dius!
Els xinesos afirmen: "l'aigua estancada es podreix" i crec que hem de tenir ben clara aquesta sentència. Així hem de viure nosaltres, gronxant-nos en la fluidesa del moviment, cercant l'equilibri de les nostres aigües però canviant allò que embruteix la nostra essència, deixant enrera allò que ja no volem seguir vivint ni experimentant.
Parar, acomodar-nos, no ens deixa créixer i inevitablement ens porta a assecar-nos i, com bé dius, deixar-nos morir.
No me'n vaig poder estar de fer el comentari al teu preciós blog i sentia des del cor el que vaig dir. La seva essència és ben viva i tot la teva absència, la seva llum restarà fins que hi tornis fluint ben viva perquè tu l'has fet brillar amb força .
Una abraçada :-)
i tot i*
mOOoL makuuu eL conteee mamaAa!!! jajaja sii esk kom tuu kurres eee!! noRmal k i tinGuis tanta gent x aqui comentant!!;););)
pETOnets wapAA!!!!TST =D
Ei Marieta, preciosa!
Estic molt contenta si t'agrada, carinyet. Tu que comences a obrir portes importants, no l'oblidis, val?
Un petonet molt dolç :-))
Publica un comentari a l'entrada
<< Home