Yin pel Xin
quan el teu cor et parli
de la seva tristesa"
Mestre Kan.
L'Art de la Guerra.
Les llàgrimes, també poden ser precioses espurnes de Yin pel nostre Cor (Xin, en xinès); no deixem que cristal·litzin.
Maite Fruitós 1:00 p. m.
25 de juny 2008
quan el teu cor et parli
de la seva tristesa"
Mestre Kan.
L'Art de la Guerra.
ALTRES ESPURNES
ESPURNES REGALADES
12 Comments:
Molts anys, com molts homes, no he pogut plorar, m'ho he reprimit i quan m'ho he permès fer he vist com n'és de beneficiós i sanador. Gràcies per escriure-ho
Una abraçada d'un que et segueix anònimament
Ui, jo d'aquest yin en sé un munt! Estic d'acord amb l'anònim, és molt beneficiós i sanador deixar córrer aquest fluxe quan empeny per sortir i una gran vàlvula d'escapament!!!!
Un petó i fins...no sé quan... (aissss, St. Joan havia de caure en dimarts? ;-))
A vegades necessàries per trure aquella peneta de dins i que flueixi sobre la pell fins a evaporar-se...
Bon dimecres que sembla dilluns!
Hola, Maite!
Llàgrimes d'alegria, totes les del món! Llàgrimes d'emoció compartida, sempre! Llàgrimes pels bons records, sens dubte! Ara bé, llàgrimes de vidre i sal, MAI MÉS!
Una besada molt grossa! ;-)
Hola anònim,
Gràcies a tu per les teves paraules. Enhorabona per aquestes llàgrimes sanadores, pluja fina pel cor. Quan ens permetem sentir, tota cuirassa es fon i comencem a descobrir el nostre veritable Jo.
Una abraçada i un somriure
Hehe Tònia... he tingut el privilegi de compartir algunes de les teves llagrimetes i el que puc dir és que els teus ulls lluïen una brillantor molt especial.
Aisss hagueres pogut venir ahir a recuperar dona! Hi havia força gent del dimarts ;-)
Un petonet i fins dimarts!
Sí Joana! Acaronen tristesa i melangia com un bàlsam guaridor..
Un petonet i bona setmana curteta! ;-)
Hola Cat!
Bonic compartir amb tu llàgrimes, siguin com siguin... I si n'arriben de vidre i sal no les rebutgis,doncs la vida les porta inherents a les altres i expressen el nostre Sentir
Un petonet tendre
plorar, pel motiu que sigui, és sovint el millor que podem fer.
a mi, a vegades em costa, però quan passa, val la pena :-)
Hola Labruixoleta!
Bé, el millor, que podem fer no sé, se m'acudeixen millors coses ;-)) però penso que és el millor que li podem regalar al nostre cor, quan li donem permís per Sentir (alegria o tristesa); fer-ho, ens dóna Vida.
M'agrada molt aquest pàrraf d'un poema de'n Neruda:
"Muere lentamente
quien evita una pasión
y su remolino de emociones;
aquellas que rescatan el brillo de los ojos
y los corazones decaídos"
Una forta abraçada i bon divendres!
De vegades, les llàgrimes són seques i s'amaguen, invisibles, en els racons de l'ànima...Esperen la tempestad que les alliberi i les obligui a mullar-se amb l'ajuda de la pluja d'un munt de sentiments.
Bon estiu!!!
Ei Pilar!
Cert que s'amaguen sovint en els racons de l'ànima, i potser no volem reconèixer la seva essència que és d'aigua i les veiem com seques. Seria molt millor no esperar la gran tempesta que fa més mal i deixar-les caure com una pluja fina que nodreix, no?
Bon estiu!, desitjo que estiguis molt bé. Un petonet
Publica un comentari a l'entrada
<< Home