Serem allò que vulguem ser
No tot és desar somnis pels calaixos
rodejats d'enemics o bé d'objectes
que subtilment i astuta ens empresonen.
Perquè viure és combatre la peresa
de cada instant i restablir la fonda
dimensió de tota cosa dita,
podem amb cada gest guanyar nous àmbits
i amb cada mot acréixer l'esperança.
Serem allò que vulguem ser.
Pels vidres
del ponent encrespat, la llum esclata.
Miquel Martí i Pol- primer llibre de Bloomsbury
Maite Fruitós 6:00 p. m.
10 Comments:
De vegades ens hi acostem una mica per camins que no imaginàvem.
Jo, de petita, volia ser arquitecte. No podia ser, no hi havia mitjans.
Ara, que la meva feina es portar una casa, estic fent plànols i dibuixos en perspectiva per unes reformes de casa (no es el mateix però jo m'ho estic passant molt bé les estones que m'hi poso).
I, quan la nostra experiència laboral no s'acosta al que volíem sempre tenim alguna possibilitat de tenir un hobby.
Bonic poema el de Martí Pol, un altre missatge positiu de la Myt :)
És un plaer entrar aqui. Gràcies
Poyser només cal proposar-s'ho i posar-s'hi...per aconseguir-ho...
Molt bonic i encertat!
Una abraçada!
Sí que és cert que a vegades desem desesperançats somnis que creiem que mai es faran realitat i en el fons això només alimenta la frustació. Més val llençar-los ben lluny i buscar-ne de nous, no?
Bon dijous laoshi :-)
Hola Despi, bonica!
Què maca aquesta manera de reciclar un somni, que lluny de caure en el victimisme i la frustació et porta a sentir que estàs fent el que t'agrada, encara que sigui a un nivell no professional.
És important el que dius, és bàsic tenir il.lusions i motivacions si la feina que un fa no l'omple i tan sols és un medi de guanyar-se la vida. La il.lusió, el fer alguna cosa des del cor ens omple i ens fa créixer com a persones
Una abraçada
Ei anònim, gràcies per les teves paraules.
Jo també el trobo molt bonic i encoratjador aquest poema. Sempre podem guanyar nous àmbits
Una abraçada
Hola Joana, bonica!
Molt cert el que dius. És bàsic definir clarament allò que volem, allò que desitgem des del cor, fer-nos el propòsit de perseguir-ho, marcar-nos uns plaços i no caure en la peresa de pensar que vindrà sol.
Si ens hi posem, podem ser allò que vulguem, n'estic convençuda, podem trobar múltiples espurnes de llum que il.luminin la nostra vida.
Petonets
Hola carme, carinyet!
Tens raó i molt sovint ens quedem anclats en somnis que no hem pogut acomplir, els guardem en calaixos que obrim de tant en tant per recordar-nos el que considerem fracasos.
Oblidem que són experiències que ben segur ens ajudaran a arribar a somnis molt més preciosos
Jo de tant en tant, obro els calaixos d'aquells somnis no acomplerts, visualitzo una platja, el mar i els deixo marxar amb la primera onada que s'apropa.
No eren somnis per a mi i potser deixant-los, arriben a algú que somriurà al rebrel's. Que millor que tenir sempre algun calaix buit per rebre noves coses...
Un petonet. Ens veiem aviat
Tot i que el ponent estigui encrespat, sempre hi ha llum que ens espera, m'agrada molt la idea. Si quan ho veiem tot fosc ho pensessim no estariem tant temps enganxats al dolor
Bon cap de setmana, Myt :)
Ei Carles!!
Una bona forma de mouren's per la vida, la de no deixar de tenir en compte l'altra cara més brillant quan estem vivint moments durs i foscos.
És necessari reconéixer el dolor quan quelcom ens fa mal, no tancar-lo, intentar expressar-lo i canalitzar-lo, sense que s'estanqui en nosaltres.
Que acréixi l'esperança, com diu en Martí Pol, que la llum esclata un dia o altra
Bon cap de setmana!!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home