Tenia al cap anar-hi, però m'aturava pensant que potser era una exposició feta amb restes humans mal conservats i que només era el "morbo" el que havia donat fama en aquesta exposició. Ara, veient la teva opinió, he pensat que hi aniré. A veure, com tu dius...el nostre temple.
Si tenies al cap anar-hi, no t'ho perdis, crec que quedaràs tan impressionat com jo.
És un treball increïble de conservació per polímers fet per experts mèdics, una lliçó única d'anatomia que ens pot ajudar a conscienciar el nostre cos i a cuidar-lo i conservar-lo més com la nostra casa que és. De fet, sense ell, el nostre esperit no podria manifestar-se.
A mi em feia cosa anar-hi i crec que hi tornaré abans que s'acabi...
Tothom que hi ha anat m'ha dit que tot i que impresiona, no fa gens d'angunia, que veus realment com és el teu cos i situes organs que a vegades no saps ni on els tens. Ara, em fa una mica de cosa, ja t'explicaré
Sí, sí, tant de "bodi" i tant de "temple" com vulguis, però com bé saps n'hi ha alguns que no passen de ser simples "ermites enmig de l'erm"! Perdona la broma, no me n'he poguda, sabuda ni volguda estar! ;-)
Una besada molt grossa! ;-)
Ah, si aquesta exposició arriba a la meva ciutat aniré a veure-la, naturalment!
Ja pensava anar-hi, Maite. He sentit que és bastant impressionant, però no me la penso pas perdre (i ara que m'he trencat el braç buscaré amb més interès aquests dos ossets que m'estan martiritzant!) Que tinguis molt bon cap de setmana!
Ei Carme! Jo vaig estar apunt de quedar-me fora i no entrar, tenia por de sortir amb males sensacions i com ja he dit al Tarek, si puc hi tornaré a entrar. Crec que és un treball excel.lent.
Hi aniré tan aviat com pugui, no em fa cap mena d'angúnia. I observar, per aprendre a cuidar-nos i respectar-nos a nosaltres mateixos, i aprendre per on transiten totes aquelles energies que no veiem o que no volem veure...
11 Comments:
Tenia al cap anar-hi, però m'aturava pensant que potser era una exposició feta amb restes humans mal conservats i que només era el "morbo" el que havia donat fama en aquesta exposició. Ara, veient la teva opinió, he pensat que hi aniré.
A veure, com tu dius...el nostre temple.
Una abraçada
Hola Tarek!
Si tenies al cap anar-hi, no t'ho perdis, crec que quedaràs tan impressionat com jo.
És un treball increïble de conservació per polímers fet per experts mèdics, una lliçó única d'anatomia que ens pot ajudar a conscienciar el nostre cos i a cuidar-lo i conservar-lo més com la nostra casa que és. De fet, sense ell, el nostre esperit no podria manifestar-se.
A mi em feia cosa anar-hi i crec que hi tornaré abans que s'acabi...
Una abraçada i bon cap de setmana :-)
M'has convençut.
Molt bon cap de setmana
Jo hi aniré la setmana que ve, Myt
Tothom que hi ha anat m'ha dit que tot i que impresiona, no fa gens d'angunia, que veus realment com és el teu cos i situes organs que a vegades no saps ni on els tens. Ara, em fa una mica de cosa, ja t'explicaré
Un petonet i bon weekend
Ei, Maite!
Sí, sí, tant de "bodi" i tant de "temple" com vulguis, però com bé saps n'hi ha alguns que no passen de ser simples "ermites enmig de l'erm"! Perdona la broma, no me n'he poguda, sabuda ni volguda estar! ;-)
Una besada molt grossa! ;-)
Ah, si aquesta exposició arriba a la meva ciutat aniré a veure-la, naturalment!
Ja pensava anar-hi, Maite.
He sentit que és bastant impressionant, però no me la penso pas perdre (i ara que m'he trencat el braç buscaré amb més interès aquests dos ossets que m'estan martiritzant!)
Que tinguis molt bon cap de setmana!
hehe mira la trapelleta de la Caterina!
No te n'estiguis de somriure que ja saps que els cors com "cailaxeres" ens senta de meravella.
Una abraçada forta, preciosa
Ei Carme! Jo vaig estar apunt de quedar-me fora i no entrar, tenia por de sortir amb males sensacions i com ja he dit al Tarek, si puc hi tornaré a entrar. Crec que és un treball excel.lent.
Ja m'explicaràs :-) Bon cap de setmana
Els veuràs ben en detall, ja t'ho asseguro, Tònia! Ja ho comentarem
Desitjo de tot cor que el martiri disminueixi cada dia una miqueta
Descansa eh! ;-)
Un petonet
Hi aniré tan aviat com pugui, no em fa cap mena d'angúnia. I observar, per aprendre a cuidar-nos i respectar-nos a nosaltres mateixos, i aprendre per on transiten totes aquelles energies que no veiem o que no volem veure...
Molts petons,
Ei Martí! N'estic convençuda que t'agradarà molt.
Fins i tot aquelles energies que no veiem o no volem veure, com tu dius, s'intueix com actuen i per on flueixen.
Molts petons!!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home