Y mira que nos lo complicamos a veces, ¿verdad? ;-) Tienes mucha razón, estando atentos y tomando consciencia de lo que siente realmente nuestro corazón volvemos a la claridad
Es pot transmetre més en menys paraules? No. Per a tu: El bé no està en la quantitat La quantitat no és bona El savi no acapara riqueses I en obrar per als altres, guanya. Quant mes dóna, mes té. (Tao Te ching. LXXXI. Lao Tsé)
De vegades tinc la sensació que al cor li posem un altre cor sobreposat (ple d'aquelles coses que ens impacten amb plaer o patiment).
Aquesta mena de “cor sobreposat” vindria a ser allò que els psicoanalistes en diuen el “super jo” o que els egoistes en diuen “vull sortir-me'n sempre amb la meva”.
No he experimentat mai aquesta curiosa sensació que comentes.
El que si sé, és que sento el cor molt present quan s'emociona, una força directe directe del múscul, tant en els moments de plaer com en aquells dolorosos que uff! com cremen...
Penso que potser aquest cor sobreposat que esmenes és la ment que no para quieta per crear confusió a l'escolta...
A mi em sembla que és quan el cor i la ment miren barrejades, alhora i cap al mateix lloc, quan hi veig clar, quan ho veig tot. Potser no vaig ben encaminada?
Segur que la teva brúixola interior et marca la forma més positiva de moure't per la Vida. L'equilibri ment-cor ens és necessari per caminar però crec que més que barrejar-los ens seria bo poder distingir quan parla un o quan ho fa l'altre.
El cor Sent, la ment, racionalitza i emet judicis. Quàntes vegades ens diem: "ai si hagués fet el que ja intuía, el que ja sentia que tenia que fer..."
14 Comments:
TAN CLARO COMO EL AGUA, ASÍ SON TUS PALABRAS Y ASÍ ES LA VIDA, SÓLO ES CUESTIÓN DE PONER UN POCO DE ATENCIÓN PARA DARNOS CUENTA.
GRACIAS POR TUS ENSEÑANZAS AHORA Y SIEMPRE.
CHARO.
Allò que arriba al cor, arriba a l'ànima...
Gràcies Myt!
Bon cap de setmana!
Allò que no veuen els ulls, i que la ment no processa, ho percep clarament el cor... E si non è vero è ben trovato!
Una besada molt grossa! ;-)
Tieta! sopar dijous???
Anna
Hola Charo, bonita!
Y mira que nos lo complicamos a veces, ¿verdad? ;-) Tienes mucha razón, estando atentos y tomando consciencia de lo que siente realmente nuestro corazón volvemos a la claridad
Un abrazo
Hola Joana!!
Totalment d'acord! I és allí on cal arribar...
Bon diumenge! ;-)
Es pot transmetre més en menys paraules? No.
Per a tu:
El bé no està en la quantitat
La quantitat no és bona
El savi no acapara riqueses
I en obrar per als altres, guanya. Quant mes dóna, mes té.
(Tao Te ching. LXXXI. Lao Tsé)
Una abraçada per passar-hi una estona
Ei Caterina!
Mira-la ella com ho sap! ;-) Bene, bene amichia!
Una abraçada immensa
Anna, nebodeta preciosa!
I si fos dimecres, aniria molt malament? (dijous entreno fins molt tard...)
Parlem per confirmar (aiiis que nervioseta deu estar amb el viatge, la meva aventurera...)
Ei Tarek!
Moltes gràcies per les teves paraules inspirades en la saviesa que els dos estimem! El més bonic és compartir, veritat? :-)
Passa un diumenge preciós (i si pot ser gaudint de més d'una abraçada :-)
Una abraçada :-)
De vegades tinc la sensació que al cor li posem un altre cor sobreposat (ple d'aquelles coses que ens impacten amb plaer o patiment).
Aquesta mena de “cor sobreposat” vindria a ser allò que els psicoanalistes en diuen el “super jo” o que els egoistes en diuen “vull sortir-me'n sempre amb la meva”.
Hola despi, bonica
No he experimentat mai aquesta curiosa sensació que comentes.
El que si sé, és que sento el cor molt present quan s'emociona, una força directe directe del múscul, tant en els moments de plaer com en aquells dolorosos que uff! com cremen...
Penso que potser aquest cor sobreposat que esmenes és la ment que no para quieta per crear confusió a l'escolta...
Una abraçada
A mi em sembla que és quan el cor i la ment miren barrejades, alhora i cap al mateix lloc, quan hi veig clar, quan ho veig tot. Potser no vaig ben encaminada?
Hola labruixoleta
Segur que la teva brúixola interior et marca la forma més positiva de moure't per la Vida. L'equilibri ment-cor ens és necessari per caminar però crec que més que barrejar-los ens seria bo poder distingir quan parla un o quan ho fa l'altre.
El cor Sent, la ment, racionalitza i emet judicis. Quàntes vegades ens diem: "ai si hagués fet el que ja intuía, el que ja sentia que tenia que fer..."
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada
<< Home