Pensaments del Cor
Imagina't que els pensaments són com gotes d'aigua.
Quan penses la mateixa cosa un cop i un altre, crees una increïble massa d'aigua.
Primer tens un petit toll, que de mica en mica pot anar esdevenint un estany, i a mesura que vagis pensant el mateix un cop i un altre, tindràs un llac i finalment un oceà.
Si els teus pensaments són negatius, et pots ofegar al mar de la teva pròpia negativitat; si són positius, et trobaràs surant a l'oceà de la vida. - L. L. Hay
Maite Fruitós 1:10 p. m.
13 Comments:
És important com pensem i millor pensar en positiu encara que alguna vegada s'hagi de agafar un flotador o una roda de neumàtic grossa per flotar. Molt macos aquests pensaments, Myt. Gracies
petonets
I si no sabem nedar?
Una besada molt grossa! ;-)
Hola Roser!
Me n'alegro que t'agradin :-)
Em sembla bella l'associació dels pensaments i l'aigua. Tan de bo tothom trobi aquest flotador que esmentes quan faci falta...
Un petonet, bonica
Hehe Cat, només hi ha una resposta en aquest cas: No llençar-se mai al mar dels pensaments negatius, "sempre positivo", que deia aquell, no et sembla? ;-)
Una besada gran!
El que penses conforma, crea, la teva realitat. La realitat és pensament materialitzat.
Myt, no et conec, però com sempre, m'encanten els teus posts. Algun dia m'agradaria coneixe't
Per cert, com es fa per incrustar música?
Hola Oski!
Crec que veritablement els nostres pensaments van dibuixant mica a mica el perfil de la nostra vida.
Sempre hi ha aquelles coses que et fan pensar: Com és que m'arriba això ara? Com és que em toca viure aquesta experiència dolorosa si el meu pensament és positiu?... però crec que també, tot allò que vivim menys brillant, encarat amb un tipus de pensament positiu, aprenent i entenent, ens fa créixer i sentir que surem i fluïm a l'oceà de la Vida.
Bé, em sembla que tenim una amigueta en comú, la Laurinha, tot i que ara està molt rondallera. A veure si coincidim alguna vegada... :-)
Per la música, t'aconsello "imeem" després d'haver provat diferents allotjadors. A veure si te'n surts! ;-)
Gràcies, Myt. M'he subscrit a l'Imeem. Demà faré la primera intentona seriosa d'incrustar algun contingut... A verue com va :-)
Sí, va ser la Laura qui em va recomanar que em mirés el teu blog. tu ets la seva profe de taitxí, oi? La veritat és q fa segles qeu no la veig, tots dos portem vides bastant mogudes (ella més que jo!). :-)
En fi, tinc el teu blog fitxa i el vaig repassant quasi cada dia. I tard o d'hora coincidirem, segur!
L'escrit es genial. No cal afegir res. Els pensaments conformen la nostra vida, es clar, i si es positiu, sempre suraràs....
"nunca negatifo" o cauràs al pou de les teves pors....
Noia, poses unes frases tant bones i al mateix temps tant senzilles. Deu ser allò del Yin i el Yang.... suau i simple versus fort i profund.
Bé, sempre un plaer llegir-te.
Una abraçada d'aigua ;-)
Ei Tarek! Me n'alegro que t'agradi l'escrit. Fa anys que vaig llegir el llibre i aquests dies m'ha vingut de gust fer-li un repasset.
M'agrada molt aquesta expressió de "caure en el pou de les teves pors", malauradament passa...
Gràcies per les teves paraules i per la teva abraçada d'aigua. Te la retorno tendrament
Oski, estic segura que la propera vagada que entri al teu bloc ja sonaran precioses músiques. :-)
Ai la Laura, primer companya de viatge a Xina, després alumna de tai txí. Una valuosa coneixença... No, si aquest jovent no pareu quiets eh! ;-)
Segur que coincidirem algun dia. Gràcies per caminar per aquí. Una abraçada
Estic molt d'acord Maite, tot i que a hi ha moments en que cal fer veritables esforços per no caure en la negativitat i el desanim.
També és veritat que com més positius som, millor van les coses.
De moment, tot i no ser gran nedadora, no m'he ofegat!
Bon cap de setmana.
(ja tinc "mono" de tai-txí!!!!!)
s'ha "disparat" com a anònim!
això de treballar amb 1 ma....!
Ei preciosa!
Tens raó, però ja diuen que "a qui se li dona pa dur, també té bones dents per rossegar", no?
Has après a fluir amb la vida i això és molt millor que saber nedar.
Així que ja amb "mono" i sense poder fer "la retirada del mono", veritat? ;-)
Hehe és que tu ets un coet xiqueta i vols fer el mateix amb una que amb dues. ai ai ai :-)
Un petó molt gran i a veure si anem a berenar o a prendre alguna coseta encara que no vinguis a classe que em falta signar-te el guix, eh!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home