Connexió d'Essències
Em fa il.lusió compartir algunes imatges, de les més de 100 que integren l'exposició itinerant: "Ashes and Snow". M'han impactat profundament...
El seu autor és Gregory Colbert, fotògraf canadenc, especialitzat en documentals cinematogràfics sobre temes socials. El 1993, renuncià a la seva feina, desapareixent anys, sense donar senyals de vida.
En el més absolut silenci, es va dedicar a explorar per més de 27 països, la sensibilitat poètica d'animals en el seu hàbitat natural, en interacció amb els éssers humans.
La seva obra, és una experiència estètica que ens regala, no tan sols imatges d'una bellesa exquisida, sinó una reflexió profunda sobre el paper de l'home i la seva relació natural amb la fauna i la flora... la Natura, la Vida.
Colbert, compara el món animal a una gran orquestra que executa nombroses notes. "En lloc de tenir als músics, els animals ens donen la pauta, perquè són cançons de la pluja, de l'arena, del mar... És como si féssim música. És una melodia honorable i si un es queda en silenci, surt tot això", diu l'artista.
Us recomano un recorregut virtual per la web de l'exposició...
Maite Fruitós 3:00 p. m.
10 Comments:
Quina descoberta, Myt! són imatges impressionants!
Gràcies, preciosa!!!
Vinc d'estar per la web i és una passada!!!!
Gràcies per la informacaió :-)))
Ostres, ostres!
En Colbert i la Lisa Gerrard, buf!
Massa per la carbassa!! ;-)
Una parella immillorable.
Molts Petons!!
Ei Rosa, preciosa!
Sí, oi? Crec que mai m'havien captivat tant unes imatges. Em fa sentir una sensació de pau molt especial
Un petonet!
Hola Labruixoleta!
Tens raó, fins i tot han fet un treball meravellós amb la web.
A veure si tenim la sort que algun dia ens arribi el treball de Colbert aquí. No me'l perdria!
Un petonet tendre
Hahaha Kamal! A cuidar la carbassa eh! ;-)))
Sí, sí, una parella reblerta de sensibilitat i d'un treball acurat i preciós
Una abraçada acolorida
Són impresionants Maite, et fan veure com ens hem allunyat de la Natura
Com dius, transmeten molta pau
Un petó
De fet, Myt, venim de la natura i hi tornem. No podem prescindir d'ella.
Unes fotos d'una bellesa tangible!
Gràcies i la música , com sempre, em dóna pau!
Bona resta de stemana wapa! :)
Ei Ramon!!
Veritablement, ens en allunyem sovint. Me n'alegro que et transmetin aquesta sensació :-)
Una forta abraçada
Hola Joana!!
Certament la nostra essència no es pot desvincular de la de la Natura, quan més ens allunyem més ens perdem...
De fet, la Medecina Xinesa diu que som un microcosmos del macrocosmos i que el nostre organisme funciona exactament com els diferents elements de la Natura, així que ja la podem cuidar si volem estar bé nosaltres.
Gràcies per les teves paraules, preciosa. Una immensa abraçada! ;-))
Publica un comentari a l'entrada
<< Home