Viure
No deixis que acabi el dia sense haver crescut una mica, sense haver gaudit d'instants de felicitat, sense que hagin augmentat els teus somnis.
No et deixis vèncer pel descoratjament. No permetis que ningú et negui el dret a expressar-te, que és gairebé un deure. No abandonis les ànsies de fer de la teva vida quelcom extraordinari.
No deixis de creure que les paraules i les poesies sí que poden canviar el món. Passi el que passi, la nostra essència roman intacta. Som éssers plens de passió. La vida és desert i oasi. Ens fa caure, ens danya, ens ensenya, ens converteix en protagonistes de la nostra pròpia història.
Encara que el vent bufi en contra, la poderosa obra continua: Tu pots aportar una estrofa. No deixis mai de somniar, perquè en somnis és lliure l'home. No caiguis en el pitjor dels errors: el silenci. Molts viuen en un silenci espantós. No et resignis. Fuig.
"Esgaripo pels sostres d'aquest món", diu el poeta. Valora la bellesa de les coses simples. Es pot fer bella poesia sobre petites coses, però no podem vogar en contra de nosaltres mateixos. Això transforma la vida en un infern. Gaudeix del pànic que et provoca tenir la vida per davant.
Viu-la intensament, sense mediocritat. Pensa que en tu resideix el futur i encara la tasca amb orgull i sense por. Aprèn dels qui puguin ensenyar-te. Les experiències dels qui ens van precedir, dels nostres "poetes morts", t'ajuden a caminar per la vida. La societat d'avui som nosaltres... els "poetes vius". No permetis que la vida se t'escapi sense que la visquis.
Maite Fruitós 12:00 p. m.
12 Comments:
Ostres Myt, sembla que m'hagis vist! Em va de conya aquest impuls de Whitman, avui he començat ben descoratjada :(
Gràcies per ser-hi Petonets
D'entrada gaudeixo del pànic que em provoca imaginar-me enmig d'aquesta onada tan gran de la foto.
I de la música.
I d'unes paraules que donen ànims i força.
Una abraçada :-)))
M'agrada molt el que diu el poeta, Maite
A vegades sí que tinc la impressió que ens deixem escapar una mica la vida
Que passis un cap de setmana aprofitant tots els moments. Una abraçadeta
“perquè en somnis és lliure l'home”
Com m'agradat aquesta frase (de vegades no resulta fàcil fer el que volem o evitar el que no volem però, mentre fem el que ens permeten les forces que tenim, seguim somniant en la millora)
Un escrit per reflexionar-hi, de ben segur.
És cert que algunes vegades tenim la impressìó que ens estem perdent alguna cosa o que no gaudim plenament el temps de qual disposem, però...potser sols és una impressió dels qui, d'entrada, ens la plantegem. Tal vegada els més "exigents" amb nosaltres mateixos ?!?!
Un petó molts gran, gràcies per la poesia i per les paraules.
Bona setmana a tothom!
Ei carme, bonica!
Desitjo que ja hagi passat el desànim que no havia pogut dir res aquests dies! Coneixent-te sé que serà així i em costa poc imaginar el teu somriure. Me n'alegro si alguna de les paraules de Witman t'ha donat una empenteta.
Una abraçada immensa. Passa un bon cap de setmana!
Hola Labruixoleta!
Sí que ha de ser impactant, sí, sentir la força de l'aigua de tant aprop...
M'agraden moltes de les coses que transmet el poeta, me n'alegro que t'hagin arribat :-))
Desitjo que estiguis passant un cap de setmana farcit d'emocions. Un petonet
Ei Roser,
Me n'alegro que t'agradi! cert, molt sovint per mantenir una falsa estabilitat, un es conforma amb una vida poc viscuda o amb pocs moments valorables.
No em vull resignar a que se m'escapi buida. sé que tu tampoc.
(ai el cap de setmana... el tinc ple, ple... ;-))
Un petó, carinyet. Que ho passis molt bé!
Hola Despi.
Diuen que els somnis són l'únic que ningú no ens pot prendre mai i també que són la única mentira que pot convertir-se en veritat, així que jo no sé tu, però jo no vull deixar de somniar.
Mentre tinguem il.lusions i esperances, no perdrem la força per seguir somniant i portant a la realitat molts dels nostres desitjos.
Una forta abraçada
Ei Tònia, preciosa!
Aquest plantejar al que fas referència crec que és important i ens porta a la consciència de si la forma com conduïm la nostra vida és la que realment desitgem o no. Potser una mica exigents? no sé però sense consciència, sense aquesta mirada oberta i viva que exposa el poeta, crec la vida s'escapa fugaçment.
Fins dimarts bonica. Muàa!
Hola, Maite!
"No permetis que la vida se t'escapi sense que la visquis." Uffff, un excel·lent consell, una immillorable recomanació que, sens dubte, cal seguir al peu de la lletra. No tirem la tovallola a la primera de canvi, encara que el camí se'ns faci molt costerut i vegem com les onades abaten el penya-segat. A poc a poc, tira-tira, daixo-daixo, xino-xano arribarem dalt del cim.
Una besada molt grossa! ;-)
Ei Cat, preciosa!
A poc a poc, tira-tira, daixo-daixo, xino-xano,.. tot el camí fet ja perquè la vida no s'escapi, oi? molt de treball i esforç que fan que cada dia l'estrella que portes dins brilli am més força, no creus?
Res de tirar tovalloles, dona! que la cosa no està per llençar res... ;-))
Una abraçada immensa
Publica un comentari a l'entrada
<< Home