Xin Nian Kuai Le!

Amb la lluna nova de gener, els xinesos de tot el món, commemoren l'arribada de l'Any Nou o Festival de la Primavera. És l'entrada a l'any 4704, segons el seu calendari lunar i fan festa grossa durant quinze dies, acabant les celebracions amb l'anomenada "Festa de les Llanternes".

Unes jornades abans, segons mana la tradició, les llars s'han netejat especialment i s'ha eliminat tot el que ja no s'utilitza. Es creu que l'any que comença portarà moltes coses positives si deixem lloc als nostres espais.

També s'afirma que és el moment de tornar els diners o deutes que s'han contret durant el darrer any, començant el nou període, sens càrrecs materials ni psicològics.

La vigília de cap d'any, familiars i amics es reuneixen per fer el sopar del "Twan Yuan Fan" o "sopar de la reunió". S'acostuma a menjar en taules rodones ja que el cercle simbolitza la perfecció i l'eternitat i això és el que es desitja per les relacions familiars.

Tots els plats que composen el sopar, tenen una simbologia pròpia i especial. Així, entre molts d'altres aliments, s'inclou el llegum "de l'any", semblant en la seva forma, a un ancià amb una gran barba, amb el desig d'obtenir longevitat familiar. Mai no falta el peix, "Yú" que té el mateix caràcter que "menjar sobrant", com a desig que mai manqui el menjar a taula; es serveixen petites empanades cuites, per augmentar la riquesa (el diner a l'antiga Xina tenia la seva forma) i pinya tropical, "ong lâi", ong (prosperitat) i lâi (venir)", amb el desig que la prosperitat vingui l'any entrant.

Imprescindibles són els llagostins sencers que simbolitzen la felicitat ja que al courel's es posen vermells, i aquest color significa felicitat pel poble xinès; amb el pastís d'arròs dolç, "nien gau" (gau sona com el caràcter que significa "alt"), s'espera que els fills creixin bé i que els adults aconsegueixin alguna promoció o augment de sou.

S'acaba l'àpat amb nombrosos dolços perquè simbolitzen l'entrada dolça de l'any, un dolç començament...

Els nens, reben sobres vermells (felicitat) amb diners, sempre amb quantitats de número parell perquè aquests porten bona sort, excloent, això sí, el número "4" que es pronuncia igual que "mort".

El dia de Cap d'Any és obligatori rendir homenatge als avantpassats i als deus xinesos, i la gent gran rep el respecte i la veneració dels més joves.

Espectaculars i plenes de llum són les festes que es fan al carrer. Destaquen els focs artificials i els petards (ells els van inventar) i, sobretot, les danses del lleó i del drac, importants animals a la simbologia xinesa, conduïts per experts practicants de Kung Fu, que amb els seus moviments fluids, circulars i potents i acompanyats pel so de la música de tambors, gongs i platerets, suposadament espanten les forces del mal, els mals esperits.


Deixo a la meva caseta un parell de caràcters, el de la "primavera" i el de "bona sort" que aquests dies especialment, els xinesos col•loquen capgirats a les parets o a les portes, com el caràcter "Fu", perquè la felicitat i la sort "caiguin" a les seves cases.

Xin Nian Kuai Le! - Feliç Any Nou!


Powered by Castpost

[The Music of Tao Te King]

Deixeu-me ben guapo...

...que demà comença el meu any!
29-1-06

Segons una llegenda, fa molts anys, Buda va convocar tots els animals del planeta, per celebrar l’Any Nou.

A la cita, només se n'hi presentaren dotze, i Buda va donar el nom de cada un dels animals a un any de forma successiva segons l’ordre d’arribada a la celebració (rata, bou, tigre, conill, drac, serp, cavall, cabra, mico, gall, gos i cabra).

Cada animal té una personalitat i unes característiques concretes i, els xinesos, consideren que quan neixem, adquirim els trets bàsics del que regeix el nostre any de naixement.

Demà, 29 de gener, s'acaba l'any del Gall i comença el del Gos.

Jo soc Bou. A veure si ens entendrem bé aquest any amb el ca...

SMS

Era un missatge en una botella
i una guitarra elèctrica de cordes d'ona
brillant s'alçà pel llom de la mar
esquitxant notes ràpides, el bram complex
d'un baix fet de sol i paper, era
un missatge en una botella.

Vicent Nàcher (La sang dels dies)

He tancat els ulls i he sentit la força d'un missatge dictat pel cor. Protegia tímidament la seva nuesa, amb un fràgil vestit de cristall; l'he vist rodolar lentament per l'arena, fins deixar-se abraçar per la fluïdesa de les ones...

Powered by Castpost

[L'Amor. Arianna Savall]

Traspassar portes

Narra la llegenda, que un rei que dirigia un país sumit en una cruenta guerra, causava espant entre els seus presoners.

No els matava... els conduïa a una sala on hi havia un grup d'arquers, a un costat, i una immensa porta de ferro, a l'altre, amb impactants calaveres gravades, cobertes de sang...

Quan els captius entraven a l'estança, els ajudants del monarca els disposaven en cercle i el rei els enunciava, sumptuós i solemne:

- Podeu triar entre morir per les fletxes dels meus arquers o passar per aquella porta... Quan la traspasseu, JO US ESTARÉ ESPERANT.

Tots escollien ser morts pels arquers...

Arribaren temps de pau i un soldat que havia servit molt de temps al rei, se li dirigí respectuosament:

- Senyor, puc fer-li una pregunta?
- Digues, soldat.
- Voldria gosar demanar-li què hi ha darrera la porta...

El rei contestà:

- Vés, i mira tu mateix!

El soldat, un xic acoquinat, obrí cautelosament la porta, i a mida que ho feia, els càlids raigs de sol amaraven la sala i una llum preciosa envaïa l'ambient...

Allargant la vista, evidencià que la porta s'obria cap un camí que conduïa... a la LLIBERTAT!

L'home no podia creure el que havia vist; mirava el seu rei esbalaït. Aquest li va dir amb aplom:

- Ells tenien el poder d'ELECCIÓ, però per temença preferien morir abans que arriscar-se a obrir la porta!


Quàntes portes que ens cal creuar, deixem de traspassar per por a arriscar o a la incertesa del que ens espera darrera?

Powered by Castpost

Els mantres

La paraula Mantra prové del sànscrit man, que significa ment, i tra, que té el sentit de protecció i també d'instrument.

Els Mantres són senzilles frases o sons, cantats o recitats en veu alta o també interiorment. Es considera que tenen la virtut de calmar i silenciar instantàniament el xiuxiueig mental, unificar el sistema energètic en un conjunt de vibracions creatives, transformar els estats negatius de la ment, reconduir la respiració a un ritme uniforme, donar estabilitat a la consciència, refrigerar en poc temps un sistema nerviós estressat i posar el nostre sistema energètic en contacte amb una freqüència vibratòria més elevada.

Utilitzen els mateixos canals subliminals que la música i els anuncis publicitaris i per això no és necessari intel.lectualitzar el "significat" o la simbologia del mantra per aconseguir que el seu so exerceixi els seus efectes sobre nosaltres. El ritme sonor funcionarà en el plà inconscient i acabarà per saturar els pensaments conscients, afectant també als ritmes.

De fet, part de la màgia del mantra consisteix en que no s'ha de reflexionar sobre el seu sentit, doncs només així, trascendirem els aspectes fragmentaris de la ment conscient i percebrem la unitat subjacent.

Aquesta setmana m'han regalat el cd de mantres dels monjos budistes Sakya Tashi Ling del Garraf.

Tenia alguna esperança, però no han resultat ser els substituts ideals pels meus monjos de Jin Long Uen a les classes de Tai txí. Dimarts a la sala, movent-nos al seu ritme, per poc acabem tots fent aeròbic ;-))

No sé què en pensaran els de Jing Long Uen d'aquesta fusió de pop, chill i mantres i dels arrenjaments de Vale Music, però suposo que el fet que els guanys del treball, ja disc d'or, siguin destinats a fundar un orfenat a Katmandú per cent nens, a l'ajuda d'altres a la Índia i al Perú, així com al muntatge del centre de meditació prop del Machu Pichu, els conformarà.

My Spirit Flies to You

Powered by Castpost

Resistencias...

Hay quienes se resisten deshilachadamente
a morir sin haberse concedido
un año, un mes, una hora de goce
y esperan ese don cultivando el silencio
vaciándose de culpas y de pánicos
descansando en el lecho del cansancio
o evocando la infancia más antigua

así/ con la memoria en rebanadas
con ojos que investigan lo invisible
y el desaliento tímido y portátil
que se cubre y descubre a duras penas
así miden el cuerpo torpe cándido
ese montón de riesgos y de huesos
áspero de deseos como llagas
que no elige agotarse mas se agota

merodean tal vez por la nostalgia
ese usual laberinto de abandonos
buscan testigos y no los encuentran
salvo en las caravanas de fantasmas
piden abrazos pero nadie cae
en la emboscada de los sentimientos
carne de espera / alma de esperanza
los desnudos se visten y no vuelven
el amor hace un alto en el camino
sorprendido in fraganti / condenado

y no obstante siempre hay quien se resiste
a irse sin gozar / sin apogeos
sin brevísimas cúspides de gloria
sin periquetes de felicidad
como si alguien en el mas allá
o quizás en el más acá suplente
fuera a pedirle cuentas de por qué
no fue dichoso como puede serlo
un bienaventurado del montón.

Mario Benedetti

Constància...

... fermesa, perseverança, continuïtat, assiduïtat,
aplicació, tenacitat, persistència

Al tai txí, a la vida...

"Un full escrit cada dia,
composa un valuós llibre"

L'espurna del somni més desitjat...

Compres...

... compres, compres, compres,
compres, compres,
COMPRESSSS!!

Adéu a les Festes, a les vacances i a les compres nadalenques que cada vegada se'm fan més engorroses i estressants.

Any rera any, em faig el ferm propòsit d'anar-les reduïnt, però un cop més, al llevar-nos el dia de Reis, la taula de casa estava massa plena...

Vull deixar a la meva caseta un petit detallet desestressant per si això de comprar tant també us ha neguitejat una miqueta; és un dels únics que no m'ha calgut comprar ni embolicar aquest Nadal, amb moltes imperfeccions per la inexperiència, però bé, "fet a mà", això sí! ;-)))

No el mireu massa, premeu la fletxeta i tanqueu els ulls...

Powered by Castpost

Els meus somnis tenen música

Avançava amatent el mes de juliol i tenia el desitjat viatge a la Xina a tocar de mà...

Algun vespre, quan restaven pocs minuts per finalitzar la darrera classe del dia, em semblava descobrir una lleu afonia i l'arrossegar cansat de les veus dels monjos de Jin Long Uen, sonant a l'equip de la sala, com suplicant-me unes hores de descans fins el dia següent.

Realment es mereixien com jo, unes bones vacances, fins i tot diria que una llarga excedència, així que a les ciutats xineses on vaig fer estada i a Lhasa, al Tibet, em vaig passejar per forces botigues de música, amb el desig de trobar uns substituts a l'alçada dels meus fidels cantants.

Vaig tornar carregada amb un munt de cd's precintats de cants budistes i de música xinesa, sense haver-la escoltat, però amb l'esperança posada a les precioses caràtules que m'havien fascinat als prestatges, induint-me a la compra. Malauradament, els candidats no donaven la talla i a hores d'ara encara no he pogut eximir ni concedir la jubilació als meus monjos i tot just gaudeixen d'uns dies de descans com jo.

Fa uns 8 anys, un fred matí de diumenge, els vaig descobrir. M'havia acostat d'horeta a un parc barceloní on sabia que un grup nombrós practicava tai txí, i a l'arribar, vaig cercar presta un espai doncs anaven a començar la forma. Enmig del silenci, van sorgir aquelles veus del petit equip disposat sobre un vell banc; solemnes i majestuoses, carregades de força i de tendresa alhora, m'ompliren d'una sensació de pau i serenitat molt especial.

L'endemà tenia ja el cd a casa i després dels anys de coneixença, procuro agafar-me a la preciosa sensació d'aquell dia quan van encetar els seus cants en aquell parc, ja que ens hem convertit en inseparables, potser massa... Fins i tot resonen a les meves orelles moltes nits, quan recolzo el cap al coixí i segur que molts del meus somnis són amenitzats per la seva tonada.

Amb els anys, aquests monjos s'han convertit en els meus companys de feina, en col.laboradors incondicionalment lleials. Espero que mai em passin factura per les hores treballades o, amb certa raó, em facin un discurs acusador sobre l'explotació laboral.

Tot i la meva insistència als alumnes, argumentant que la única melodia a la que han d'estar lligats mentre practiquen és a la dels seus moviments, crec que no soc suficientment convincent.

És fàcil sentir de fons algú que taral•leja la musiqueta quan comença a sonar harmoniosament a l'espai on ens movem i si algun dia intento esmunyir-me i en poso una altra, sempre surt aquell que diu que no ha fet bé la "forma" perquè no cantaven els monjos, o l'altre que expressa que sense ells es desequilibra, perd el ritme i s'accelera. -Seran els pobrets monjos els culpables de que ens costi equilibrar-nos, parar uns moments la ment i anar a un ritme lent...

Gaudeix de tant d'èxit per practicar les formes de tai txí, que fins i tot, molts dels meus alumnes l'han batejat afectuosament, anomenant-lo, "l'himne del Tai Txí".

Estic de vacances encara i no sé si és enyor, pateixo de certa monjo-dependència o necessito els seus cants relaxants després de tants dinars, sopars i de compres, compres i més compres...

Quan arriba el Nadal sembla que tothom vulgui ser més sensible i es pregona pertot, la Pau i l'Harmonia, però treient petites espurnes de vivències sentides i sinceres, em sembla percebre a l'ambient, bullici, obligacions, tantes exigències...

No he pogut evitar recordar els meus monjos amb un xic de nostàlgia.

Deixo un petit homenatge als seus cants, incloent un breu fragment d'una de les dues peces que composen el cd, "Buddhist Chants & Peace music".

A veure quin efecte us produeix...

Hanshan Temple

Powered by Castpost

Benvinguda preciosa Lucía !

Recordo llàgrimes d'emoció, quan el passat 3 d'agost, des de la Xina, obria la meva bústia de correu i un dels teus primers e-mails, dictat des del ventre de la teva mami Olga, m'anunciava:

"Tita Mai.. ¡soy una niña!"

En un segon mail, contentíssima, trapelleta! doncs te n'anaves de vacances, em taral.lejaves:

"Bu bu bu glu glu glu ips glu ips...da da hips"

Quina il.lusió em va fer!!!!

Uns dies després quan em trobava al Tibet, expressant-te ja com una doneta, em digueres:

"Hola tieta Mai: hemos vuelto del hotel, ya estamos en casa, todo ha ido muy bien, ahora estábamos leyendo tu blog, jolín que risa, ¡tienes unas cosas! es superchulísimo lo que escribes y no te imaginas la envidia que me da lo del Tibet, ¡que pasada! Queremos saber que día vuelves para no planear nada ese día, muchos besitos preciosa, y ¡te queremos mucho! Cúidate los colocones de altura".

El dia de Nadal, la "supermami", una panxeta amb dues cames, sortia de comptes i cada dia que passava, enriolant-nos, anàvem desestimant numerets: el "7", el "8", el "9"... Pensàvem que pels Sants Innocents faries la brillant aparició de nena "10" i res! que tu t'hi trobaves la mar de bé a la teva piscina particular.

No vas néixer el primer dia de l'any perquè et va agafar distreta, segur! Estaries fent una dormideta per descansar després d'alguna forma de Pakua o potser una "Neteja d'òrgans, després de celebrar el Cap d'Any.

Avui dia 2, a les 6:10 h del matí, espavilada i amb els ulls oberts com taronges, per no perdre cap detall d'on arribaves, amb el teu primer plor has dit: "hola món, ja soc aquí!"

Feia ja mesos que t'estimava, preciosa, i hauràs de perdonar a la tieta Mai, totes les vegades que, abans de dir-te pel nom (que va portar cua, com t'explicaran algun dia), s'ha enriolat amb la teva mami anomenant-te "lentejilla", "bichillo" i altres "cursileries", això sí, sempre sorgides de la tendresa que ja sentíem quan només eres una petita mongeteta...

Soc molt feliç, doncs crec que no podies haver triat una mare millor que l'Olga. N'estic convençuda perquè sap ser també la millor amiga del món; ella és una de les persones que més em coneix i a qui més conec, amb qui he compartit tantes i tantes coses que només poden ser confiades a un veritable amic...

Has guanyat el combat de punys i "patadetes" al tatami de la seva panxolina, bé més aviat panxota! que fa quatre dies la "baldufa", com s'anomenava ella, em deia que mesurava més d'ample que d'alt. Ara començaràs a donar "guerra" de veritat, sobretot de somriures i riures, n'estic segura!

Que el món tremoli! doncs ja t'imagino, "Pakualina Junior", portant de cap a tots els que t'envolten i recorda que a la tia Mai li toca parlar-te en català, no per fer-te la punyeta, sinó per ordres de la teva mare, i qualsevol li porta la contrària, ja ho aniràs veient... ;-)


Un petó molt dolç a tota la família en aquests moments d'immensa felicitat que esteu vivint

"Tieta Mai"

Powered by Castpost
"Cançó de bres" del cd "Quatre de Cors, nadales", enregistrat per Musicorum, Ampacanta, Catasons i L'Espirall (la meva coral), el passat Nadal.


Powered by Castpost
"Abril"